Categories

Des de fa més d’un any, la mascareta forma part de la nostra indumentària habitual, tant per a vestir-nos, com per relacionar-nos amb els altres. Fins i tot en els gimnasos o al carrer, la gent la fa servir per fer esport.

Aquest hàbit saludable que hem adquirit en aquest moment de pandèmia, potser pot comportar algun tipus de conseqüència que nosaltres mateixos veurem i assistirem en el futur. 
La respiració normal i automàtica, és a través del nas. Quan respirem pel nas, l’aire inhalat s’escalfa, s’humiteja i es filtra a través de la mucosa i cornets, evitant que gèrmens i partícules entrin a l’organisme.

A la consulta dental sabem que hi ha diferents entitats que es relacionen, tot i que de forma multifactorial, amb la respiració bucal. I potser estem començant a detectar més afluència de patologies relacionades amb el fet de respirar per la boca.

Com a usuari de mascareta puc dir, que potser no hem detectat encara de forma conscient, que quan portem mascareta i segons el tipus d’activitat, podem estar començant a respirar més per la boca que pel nas. A més, aquest nou hàbit, podem acabar adquirint de forma alternada o permanent, i cal fer-ho conscient per alertar de les seves possibles conseqüències.

La SALIVA forma part de sistema de lubricació i protecció de les mucoses orals i és una barrera de protecció natural per a l’entrada per gèrmens a l’organisme. 

El fet de respirar per la boca seca les mucoses i això pot predisposar a la proliferació de bacteris i al desequilibri de la flora bucal.

Aquest desequilibri ja ho observàvem de forma habitual en pacients asmàtics o amb l’obstrucció de les vies respiratòries superiors, que per la sensació d’ofec, eren més proclius a respirar per la boca i a desenvolupar problemes d’inflamació de les genives com sagnat, gingivitis i / o periodontitis. L’ús de corticoides inhalats també és, en aquests pacients, un factor perpetuante d’aquest quadre. 

La manca o disminució de saliva (xerostomía), també s’observa en gent gran, com a resposta fisiològica a l’envelliment, o com a efecte secundari de la polimedicació a la qual estan sotmesos. Sobretot, en dones majors, a més de la síndrome de la boca ardent, també hi ha la síndrome de Sjögren, que es caracteritza per sequedat ocular, salival i vaginal.

D’altra banda, també hi ha tota la població que ha rebut quimioterapia, radioterapia i que pot haver tingut alguna afectació en la secreció salival, a més de les malalties primàries relacionades amb patologies de les glàndules salivals. Afegim també, certa medicació per l’epilèpsia que pot afectar les genives i causar agrandamientos gingivals. 

Falta esmentar certes drogues que poden disminuir la secreció salival, i insistir que el tabac i l’alcohol actuen en aquest sentit i com a irritants de les mucoses orals.

Després de tot aquest llistat sobre població procliu a desenvolupar sequedat de les mucoses orals, a la CLÍNICA DENTAL estem observant casos de debut de patologies en pacients, que d’entrada no havien tingut aquesta problemàtica o predisposició. Segurament, resulta aventurat fer una relació casuística sense un estudi mostral i estadístic pertinent, però valgui a el menys aquest escrit com article informatiu o d’opinió.

L’ús de mascareta pot contribuir a la respiració bucal i de la sequedat de genives, i nosaltres mateixos podem començar a notar:

 -dolor a les genives i durant el raspallat

 -mal alè

 -sagnat gingival

 -gingivitis

 -periodontitis

 -llavis secs, esquerdats, boqueres…

 -retracció gingival

D’altra banda, cal esmentar que la sequedat bucal amb la disminució o absència de saliva, impedeix a la saliva realitzar el seu efecte tampó de l’PH de la cavitat bucal, i per això, es crea un ambient àcid a la cavitat oral, que predisposa a l’ atac de bacteris cariogénicas, amb els sucres i hidrats de carboni de la dieta. És a dir, augmenta la incidència de càries, i també la seva aparició en llocs menys freqüents, com són la càries interdental i radicular. Cal afegir, que la manca de saliva dificulta la autoclisis, que és el netejador natural i automàtic que realitzem amb la llengua després de dinar, i per tant això és un altre factor predisponent per al desenvolupament de càries.

Aquest ambient àcid tampoc és bo per pacients apretadors o bruxistes, ja que el desgast de l’esmalt, deixa exposada la dentina a la cavitat oral, i l’erosió àcida de la dentina pot provocar les típiques lesions “a la banyera” que veiem en les dents: forats a la superfície de les dents on penetra l’àcid de la dieta, com podrien ser per la ingesta de fruites, sucs, cafè, te … Aquest tipus de lesions poden tenir una progressió més ràpida, i és important detectar-les i tractar-les.

També podem detectar augment de la sensibilitat dental generalitzada o localitzada en alguna zona de la boca. 

TRACTAMENT

En tots aquests casos podem recomanar el típic i famós raspallat de dents i genives 3 vegades a el dia, pentinant la geniva cap avall per evitar el traumatisme i retracció gingival, i l’ús de raspalls menys agressius o potser, amb truges més toves en cas de dolor a la raspallada. Tot i així, hem de assegurar-nos durant el raspallat, que el solc gingival (la zona entre geniva i dent) queda net i lliure de placa bacteriana o restes de menjar.

En cas d’inflamació, també podem recomanar el col·lutori de clorhexidina a l’0’2% o 0’12% després de la raspallada per un període no més extens de 15 dies, a més de la rigorosa VISITA DE REVISIÓ A L’DENTISTA. També podem començar a fer servir pastes de dents desensibilitzants o “per dents sensibles” ja que contenen una major aportació de minerals i de fluor que ajuda a la reparació de l’esmalt a les zones danyades, i converteix els cristalls d’hidroxiapatita a fluorapatita, fent que l’esmalt sigui més resistent a l’erosió àcida i a l’atac cariogènic.

Una altra mesura, és aplicar gels de fluor d’alta concentració (Com s’ha fet ja a vegades en col·legis a través de les accions polítiques preventives per a la càries a nivell poblacional) que també s’apliquen a la clínica dental, i que donen una protecció a la dent més prolongada en el temps, tant en nens com en majors. També és recomanable evitar les pastes blanquejadores o tractaments de blanquejament dental a tota la població que presenti aquest tipus de simptomatologia.

Finalment, cal destacar una altra patologia molt important que afecta els NENS en edat de creixement: la respiració bucal pot afectar el desenvolupament craniofacial dels nens, ja que la respiració bucal obliga la llengua a tenir una posició més baixa i interfereix en el segellat labial. Això pot alterar tot l’equilibri muscular i afectar el desenvolupament transversal de les estructures dentofacials de l’infant.

Es pot observar:

  • Posició baixa de la llengua amb mossegada oberta anterior
  • Incompetència labial amb llavi superior hipotònic i llavi inferior hipertònic
  • Interposició de llavis de el llavi darrere dels incisius
  • Paladars estrets o ogivals 
  • Malposició dental, mossegades creuades
  • Problemes de deglució o deglució atípica
  • Problemes de respiració i oxigenació de la sang amb afectació de l’rendiment escolar
  • roncs

Tot aquest llistat de patologies es relaciona amb el típic quadre clínic de FACIES ADENOIDEA.

Voldria recalcar que la respiració bucal és un factor més per al desenvolupament d’aquest quadre, i que no cal que es donin totes aquestes característiques, però sí que cal estar alerta per fer detecció primerenca i portar a l’infant a la clínica dental per a una valoració amb el ORTODONCISTA i LOGOPEDA, ja que en aquests casos és molt important la reeducació funcional i postural. A més, pot ser necessària la interconsulta amb altres disciplines com el Otorrino, etc.

Per acabar, només insistir que darrere d’una màscara no veiem quins problemes periorals o hàbits s’estan generant, i pot actuar com un factor que amaga o retarda la detecció primerenca i el tractament de les entitats ja descrites.

Férulas de Descarga y Fisioterapia

Enfermedades y Medicaciones con afectación bucal