Actualment, una de les patologies que està més en auge és el BRUXISME o apretament dental (amb degast dental o sense). El Bruxisme pot anar o no acompanyat de la SÍNDROME DE DOLOR / DISFUNCIÓ TEMPOROMANDIBULAR O CRANEOMANDIBULAR , entitat patològica relacionada amb:
- Problemes funcionals de l’articulació temporomandibular (ATM)
- i/o dels músculs masticatoris
- o patologies pròpies de l’ATM
El pla terapèutic d’aquestes entitats es pot ramificar en diverses especialitats, la teràpia multidisciplinària és la teràpia d’elecció, ja que ens permet abordar aquesta patologia des de diferents disciplines.
Des que Costen va descriure aquesta síndrome, les FÈRULES OCLUSALS O PLAQUES DE DESCÀRREGA han estat claus en el pla de tractament, no obstant això, el tipus de fèrula i les diverses formes de tractament segueixen sent temes de controvèrsia entre la comunitat científica.
Seguint els ensenyaments del Dr. sanguinis i limfàtics, glàndules salivals, sistema immunològic…(etc.) que s’encarreguen de realitzar les funcions de la masticació, deglució, fonació, respiració i gust.
Al cos humà, tots els òrgans treballen en equip coordinant-se per realitzar les accions diàries per a la supervivència i l’activitat diària o esportiva. Seria un error concebre la mandíbula o les dents com a entitats aïllades.
D’aquesta manera, podem entendre que de vegades un dolor o símptoma localitzat a la mandíbula o en una dent pot tractar-se a la boca, encara que l’origen del problema estigui en una altra zona més allunyada del cos, com podria ser d’origen muscular, ossi, vertebral o neuronal. Hi ha molts tipus de dolor: el dolor miofascial, dolor neuropàtic, punts gallet, dolor articular, dolor irradiat o diferit, dolor muscular, dolor dental… Per això és molt important establir un diagnòstic i maneig dels diferents Desordres TemporoMandibulars.
La FÈRULA DE DESCÀRREGA és l’eina principal per al diagnòstic i tractament d’aquestes patologies.
La fèrula de descàrrega tant es pot fer servir per establir un diagnòstic, com també pot ser l’eix principal del pla de tractament. Per això, els dentistes hem d’estar molt atents quan lliurem una fèrula de descàrrega, i entendre amb quina finalitat la fem servir: diagnòstic o tractament curatiu o tractament pal·liatiu. I l’ajust de la fèrula i les diferents visites de control amb el pacient són claus per establir aquesta diferència i poder valorar futures i diferents necessitats de tractament: fisioteràpia, osteopatia, interconsulta amb neuròleg, cirurgià maxil·lofacial, ortodòncia, logopèdia, tractament dental…
Hi ha molts tipus de fèrules de descàrrega: fèrula estabilitzadora, fèrula de Michigan, fèrula de reposició anterior MORA (mandibular anterior, repositioning splint), fèrula pivotant, fèrula de hawley modificada, fèrula de Lois, fèrula de planes amb pistes de rodament, fèrula mi mitjançant el TENS, fèrula tova, aparells de Long, fèrula de Wirth…
Entre tot aquest maremàgnum de fèrules, la bibliografia i l’evidència científica han demostrat que les fèrules serveixen, però no han pogut demostrar que un tipus de fèrula sigui superior a un altre. El mètode científic falla quan hi ha patologies on hi ha moltíssimes variables a considerar i moltíssimes diferències entre pacients. És molt difícil recol·lectar dades objectivables que ens portin a establir diferències estadísticament significatives entre un tipus de fèrula o un altre. Per això, al professional només queda guiar-se per les dades observacionals que la pràctica clínica diària ens brinda.
I seguint aquestes dades, i amb tots els ensenyaments de mestres d’universitat i cursos, al meu entendre, és molt important determinar l’ EIX DE BISAGRA de l’articulació temporomandibular . Quan obrim la mandíbula, en els primers centímetres d’obertura els còndils de l’articulació temporomandibular roten amb un eix de frontissa semblant a quan obrim una porta. Aquest eix de frontissa de l’articulació és un eix neutre, anomenat també “ Punto Zero ”, i entendríem que és l’eix de moviment fisiològic, que només es dóna en absència de patologia i en posició de relaxament muscular.
Si a través de la fèrula de descàrrega aconseguim trobar aquest punt zero o eix de frontissa, i fer la fèrula al MATEIX PLÀNOL que aquest eix, aconseguirem eliminar l’estrès muscular i per tant relaxar la musculatura implicada en aquest moviment d’obertura mandibular.
A partir d’aquí podrem valorar si una vegada aconseguida aquesta posició, el pacient nota millores als seus símptomes, i si és així, caldria estudiar quins són els factors que alteren aquest eix de frontissa i establir quins canvis cal fer per no distorsionar el punt zero o pla oclusal ideal daquest pacient.
La famosa fèrula de descàrrega és indispensable per trobar aquesta posició mandibular de relax articular i muscular , i des d’aquí, podem diagnosticar, tractar i estabilitzar la mandíbula a la posició òptima on el pacient nota una millora real de la seva problemàtica.
D’altra banda, en els casos de desgast i bruxisme dental, la fèrula confereix protecció a les dents i un augment de dimensió vertical que ajuda a elongar i estirar totes les estructures hiperestimulades o contretes.
No serveix de res una fèrula de descàrrega que estreny, molesta i acaba oblidada en un calaix. Tampoc no s’entén “una mandíbula relaxada” en un “cos ple de tensió”. Per això, és important destacar una altra vegada, la importància de la interconsulta amb els diferents professionals anteriorment esmentats.
En aquest tipus de patologies, el pacient realment és EL GUIA del professional , i nosaltres hem d’estar molt atents als signes i símptomes que el pacient refereix per poder realment induir una millora i aconseguir resultats objectivables al seu dia a dia.
