Categories

Vulnerabilitat, por, ansietat, estrès, vergonya… Aquestes són algunes de les diverses emocions que emergeixen quan ens asseiem en un silló dental i ens diuen que obrim la boca.

Les carreres universitàries i els Màsters cada vegada són més especialitzats, i els professionals centrem tota la nostra atenció en fer una tècnica específica, i oblidem que som persones tractant a persones.

És més, el tracte amb el pacient moltes vegades ens cansa, ens posa nerviosos i ens impacienta.

Exigim i donem per fet que el pacient ha de saber que som bons professionals, amb una gran formació i currículum, i atendre els seus dubtes o nerviosisme que interpretem com un acte de desconfiança i de mala educació:“amb tot el que jo sé i he estudiat, no tinc per què aguantar l’interrogatori d’un pacient, si vol més explicacions o garanties, que faci ell la carrera o que es busqui un altre professional que li digui el que vol sentir, encara que sigui fals!”.

I és així, moltes vegades ens esgota més el tracte amb el pacient que el nostre treball en particular. Per això mateix, els professionals de quan en quan hauríem de seure a la cadira del pacient, i més quan la majoria admitim que nosaltres mateixos som els pitjors pacients! Ens costa moltíssim fiar-nos de qualsevol altre professional, i pitjor encara, quan ens han de realitzar tècniques que nosaltres dominem ampliament.

¿Por qué un dentista haría un Posgrado de Acompañamiento espiritual?

En el meu cas, vaig fer el Postgrau d’Acompanyament Espiritual perquè necessitava entendre com funciona l’ésser humà en l’àmbit psicològic i emocional. Després de tenir molts títols i diplomes notava que em faltava una cosa bàsica: ENTENDRE i NODRIR la relació professional-pacient.

Aquest postgrau no estava dirigit a professionals de salut, més aviat a professionals de l’àmbit social, psicològic o espiritual. I reconec que aquí vaig aprendre moltíssimes coses de la meva persona, i això és el que després m’ha permès també EMPATITZAR amb els pacients.

¿Por qué un dentista haría un Posgrado de Acompañamiento espiritual?

La relació professional-pacient és una relació desigual, on una persona es posa en mans d’una altra perquè el curin o tractin alguna cosa. Aquesta relació o vincle, justament perquè és desigual, cal cuidar-la. El pacient està obligat a dipositar la seva confiança en nosaltres, i a més: té por del dolor, a patir durant el tractament, no té control de quin serà el resultat final, i a més, ha de pagar per això.

La figura antiga del metge esquerp, que era nefast a nivell de relació humana però que es justificava perquè era un gran geni en la seva professió, avui dia ha desaparegut.

Actualment, la societat és més culta i hi ha fins i tot més oferta que demanda. En sanitat, i sobretot en odontologia hi ha molts tipus de models de negoci, que ofereixen qualitats i preus molt diferents.

I el pacient no sap a qui triar, internament pensa “on m’enganyaran menys?”

Per això, és tan important la DIFERENCIACIÓ, i parlar amb el pacient. En una societat cada vegada més deshumanitzada, individualista, competitiva i voraç, ni jo vull sentir-me com una dentista qualsevol, ni tampoc el pacient vol ser tractat com un pacient qualsevol. Tots tenim dret a sentir-nos cuidats i amb un tracte personalitzat.

¿Por qué un dentista haría un Posgrado de Acompañamiento espiritual?

L’excel·lència en un tractament mèdic ha de venir acompanyada també de l’excel·lència en el tracte personal. Tan dolent és quan es dóna una i no l’altra, o al revés.

El pacient no pot diferenciar si un empast està ben fet o molt ben fet, però sí que nota quan se’l tracta amb gestos d’afecte i amabilitat.

Per això, és important que els professionals de la salut, encara que tinguem un treball altament tècnic, entenguem que cuidem a persones. I hem de veure a la persona de manera holística, com una unitat, no només el tros de carn o de dent a tractar.

El pacient diposita la seva CONFIANÇA en nosaltres, i nosaltres hem de fer-nos mereixedors d’ella. És una gran responsabilitat i per això tenim una gran feina, on l’ètica i la moralitat poden exigir-nos que cada dia siguem millors persones i professionals, o just a l’inrevés, cremar-nos i perdre exigència en el nostre treball alhora que també perdem qualitat humana.

¿Por qué un dentista haría un Posgrado de Acompañamiento espiritual?

Férulas de Descarga y Fisioterapia

Enfermedades y Medicaciones con afectación bucal